Avui he estat reflexionant sobre què és ser feliç. Tinc la sensació que sovint associem la felicitat a situacions i experiències agradables. I em pregunto si realment això és així.
En la meva experiència vital hi ha moltes situacions desagradables. Crec que fins i tot més que d’agradables, o almenys les visc amb més intensitat. Això vol dir que no soc feliç? Crec que rotundament no.
Vull pensar que, justament en els moments difícils, centrar l’atenció en allò que està dins del meu cercle d’influència i acceptar la resta és quelcom que fa créixer la meva resiliència. La meva capacitat d’estar amb el que hi ha. Sigui el que sigui… Això em fa sentir força interior, amabilitat cap a mi mateixa i cap al meu entorn, i em permet valorar allò que sí que està bé.
La felicitat potser és trobar allò agradable en tot el que succeeix. Treure partit de la vida. Viure-la. Assaborir-la.
No volem allò que és desagradable. Però potser, alhora, és el que fa possible valorar el que és agradable.
Això em porta a un altre punt. Què és agradable? Si penso que allò agradable són situacions poc quotidianes i difícils d’aconseguir, em resulta molt complicat trobar moments agradables. Per exemple, si penso que només són agradables les èpoques de vacances.
I si obrim els ulls?
I si baixo el llistó? I si agradable és quan el propietari de la cafeteria on vaig cada dia es preocupa per com estic i em dona les gràcies per anar-hi gairebé cada dia? I si m’alegra tenir una sessió de supervisió psicoterapèutica amb un equip de treball brutal? I si m’alegra sopar amb la meva família? I si valoro allò petit que hi ha de manera rutinària a la vida? Aleshores, segur que hi ha molt més agradable.
La felicitat potser és trobar allò agradable en tot el que succeeix. Treure partit de la vida. Viure-la. Assaborir-la.
Que difícil em sembla en una societat tan materialista i orientada a l’assoliment com en la qual vivim. Però em proposo intentar-ho. Ancorar-me, com un vaixell, en apreciar el que és quotidià. Moure la meva ment a percebre, a veure almenys les dues cares de la mateixa moneda.
